Enriquet tenia enveja als atres
chiquets, perque no tenia cap agüela i els atres, si.
Un dia anant pel carrer,
Enriquet va vore a una dona molt ben plantada, que pareixia una gitana guapa,
la qual a Enriquet li va caure en gracia per ser tan templada i tan graciosa.
Aquella dona era una fada de les bones, lo que diem una fada benevola.
El
chiquet es va posar a conversar en ella i li va contar el seu disgut, perque
tots els chiquets tenien agüela i ell no.
La senyora es va oferir a ser
s'aguela si ell volia. Enriquet, tot content, la va portar a sa casa, la
presentà a sa mare i li digue: mare, o si tú vols, esta senyora,d'ara en avant
sera m'agüela; mira lo guapa que es.
La mare consenti en aquella cosa que no
li costava res, i el fill quedà conten.
La forastera va dir que, per desgracia
no estaria alli mes que uns pocs dies, pero encara que se'n anara, podria continuar
sent l'agüela, si tots estaven conformes.
La dona venia de llunt i encara tenia
que fer un viage llarc.
En el cami havia arreplegat miseria en el cap, per lo
que va demanar un bany.
Li'l facilataren, i, ademes de pentinar-la, li varen
llevar tots els polls que havia arreplegat en el monyo pel cami.
La senyora va
dir, guarda els polls en una caixeta, que en son temps faran el seu paper, es
convertiran en perles precioses.
Al cap d'uns dies la senyora o fada va dir:
tinc que despedir-me, que ya me'n vaig; construiu una barqueta chicoteta i
tingau-la amanida en l'armari, yo li posare uns polvets, i, quan la
necessitareu,vos fara servici: s'eixamplarà i podra salvar-vos quan vinga el
diluvi que amenaça.
Aixo ocorrera quan el lleo del parc tinga els ulls rojos.
Ademes, prengau este colom mensager i si algun día vos veu apurats, solteu-lo a
volar, que vindra a buscar-me i sera la
senyal de que me necessiteu, i yo vindre a ajudar-vos.
Dit aixo, se'n va anar
pel mon.
A partir d' aquell dia, Enriquet, quan eixia d'escola passava pel parc
zoologic i mirava si el lleo tenia els ulls rojos.
A un jardiner del parc, que
cuidava tanbe del animals, li va sorpendre que el chiquet tinguera tanta aficio
a mirar al lleo, i li va preguntar: ¿ perque tots els dies t'encantes mirant el
lleo ¿. El chiquet contesta: per a vore si el lleo te els ulls rojos: el dia
que els tinga, vindra un diluvi que ha inundara tot.
El jardiner li fea tots
els dies la pregunta i recibia sempre la mateixa contestacio.
Pero mira'com ,
per 'a gastar-li una broma al chiquet, un dia, quan Enriquet estava a punt
d'eixir d'escola, pintà els ulls del lleo en sanc d'una gallina.
Quan Enriquet
va passar per davant de la gabia del lleo i va vore els ulls del lleo rojos
coro la sanc, va dir: eixa es la senyal, preparem-nos per al diluvi i tot lo
que puga vindre.
Me'n vaig a casa a dir-li ho a ma mare. Lo primer que van ter
va ser abrir la capsa dels polls, i van vore que s'havien convertit en perles
precioses.
A continuacio, com estava plovent una aigua de misericordia, i els
carrers anaven d'ample en ample, van traure la barqueta de l'armari i la van
posar a l'entrada de la casa, en la planta baixa, i comença a eixamplar-se, tot
lo gran que precisava per a que capieren mare i fill.
Quan l'aigua va invadir
l’entrada de casa, la barqueta va poder eixir al carrer, i anava flotant segons
el nivell de la corrent, que al principi rebassava les aceres, despres entrava
en les cases, i a la fi arribava als balcons.
La corrent els arrastrava. Pel
cami trobaren a un horne que estava ofegant-se i el pujaren a la barca,
salvant-lo d'una mort segura.
Per fi van fer cap a un punt en que els va ser
facil eixir de l'aigua, i- van traure la barca, la qual al estar
en sec, va anar reduint el seu tamany, i se l'emportaren a casa.
Passada la tormenta, acompanyats d'aquell home que havien salvat,
s'encaminaren a casa.
Pel cami aquell home ,que er un malvat, volgue saber com
se ha havien arreglat per a tindre aquella barqueta magica.
Enriquet li cotà lo
de l'agüela agitanada, que resulta una fada benevola, lo de la capseta de les
perles, lo de la barqueta, aixina com la profecía dels ulls del lleo, en fi,
tot lo que havia ocorregut. A l'aplegar a casa, el lladre va voler
les perles i apoderar-se d'elles i els va dir que si no li les
dona ven , els denunciaria per lladres: Con no vulgueren donar-li-les, dient
que segurament s'haurien perdut per la " riua", el lladre se'n va
anar al jujat a denunciar-los.
Feren un registre i encontraren les perles.
A la
mare la dugueren a la preso, perque no podia explicar satisfactoriament la
possessio de les perles.
Pero Enriquet se va enrecordar de lo que la fada li
havia dit del colom mensager, el tirà al'aire per a que se'n fugira.
El colom
escomençà a volar recte com un
fus cap a on estava la Fada, la qual magicament es presenta en el jujat i
explica al senyor juge l'orige de les perles.
El juge, en vista del testimoni
d'aquella dona agitanada li va donar immediatament la llibertat a la mare
d'Enriquet.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.