Un retor d'un poble, anant per una partida del terme que es dia "La Ferrerola", va ser robat per uns lladres als qui va prometre no denunciar-los, pero el dumenge siguient els va vore baix del pulpit mentres estava dient missa major, en assitencia de tot lo poble i les autoritats, i mireu el prefaci que va cantar:
Un dia anant de cami | passant per la " Ferrerola" | |
me robaren els diners | i una muleta molt bona | |
Me feren jurar per Deu | posant la ma en la corona | |
que no ha havia de dir | a ningun home ni dona. | |
A vos vos-ho dic Pare Etern | que no sou home ni dona | |
per a que agarren als lladres | que estan tots baix de la trona. |
Els lladres que se-ho senten, se'n ixen de l'iglesia i cametes me
vallguen apreten a correr, els alguacils darrere d'ells, no els van alcançar
hasta l'exida del poble, en el pont de la carretera, i els van dur lligats a
la preso.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.