Va anar un predicador a un poble a predicar el
sermo de Passio. Quan estava predicant veu que un home
estava escoltant-lo molt atentament i a tot lo que ell dia repetia en veu
baixeta: mal fet, mal fet.
El predicador repassava la Passio: el prengueren, el
portaren al Sanedri, a Pilato, a Herodes, l'ayotaren, el coronaren d'espines,
l'escupiren, etc.
I a tot lo que dia el predicador, el parroquià contesta va en
veu baixeta: mal fet, mal fet.
A l'any sigüient tornà el predicador al mateix
poble a predicar tambe el sermo de Passio.
I quan pujá a la trona a predicar va
vore, al parroquia de la quaresma anterior, pero esta vegada a tot lo que anava dient el predicador,contestava,
ben fet, ben fet.
Al predicador li va cridar l’atencio este canvi de l'oyent,
i, quan s'acaba la misa el va vore a la porta de l'iglesia en un ranconet i li
va preguntar: escolte, bon home, ¿per qué l'any passat tot lo que li, feen al
nostre jenyor els judios, li pareixia mal fet, i est any ho troba tot ben fet?.
El parroquia li contesta: esta clar: no va vore l’any passat lo que li feren el
judios? ¿ per qué torna enguany atra volta?, encara li esta massa be.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.