Un bon Mestre.





En un poble hi havia nn mestre molt espavilat. Esperava en l'escola la visita de l'Inspector d'ensenyança primaria i estava molt interessat en quedar be davant d'aquella autoritat docent per a que vera lo molt que enseyava i el considerara un bon professor.

En vistes a aixo va, preparar els examens dels chiquets.

El dia de l'inspeccio se van ajuntar en l'escola acompanyant a l'inspector, l'Alcalde, els concejals, la Junta escolar, el Retor, el Mege, el Boticari , el Secretari de l'Ajuntament, el Comandant de la Guardia Civil i molts pares de familia.

En presencia de tots, - l'Inspector començà a preguntar als chiquets per a vore el seu grau de comeiximents, pero a fi de que els alumnes no s'assustaren, li va dir al mestre que ell mateix fera les preguntes.

El mestre se posa davant de la classe i els va dir: yo fare les preguntes, els que sapien la contestacio que alcen la ma, i començá a fer preguntes i mes preguntes i a cada una d'elles alçaven tots la ma.

El resultat fon que totes les preguntes foren contestades a gust de l'inspector, qui admirat de - l'excelent preparacio dels alumnes, va alabar al mestre i va felicitar al alcalde per tindre en el seu municipi un mestre tan bo. - Quan se'n anaren tots el mege se va quedar a soles junt al mestre i li va preguntar: ¿ Cóm se ho arregla voste per a que tots els alumnes sapien contestar a totes les preguntes? I el senyor mestre li ho explica: mire, doctor, yo havia advertit als chiquets que quan yo preguntara que alçaren tots la ma: els que sapieren la cotestacio que alçaren la ma dreta, els que no la sapieren que alçaren l'esquerra, aixina sabria yo a qui preguntar.




Artana Estiu 1995

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.