Era un chaval de quinze anys, que vivia en companyia del seu padrastre.
Son pare va morir quan ell era chicotet, i sa mare tornà a casar-se, i mes
avant es morí d'una pulmonia.
Les relacions entre padrastre i fillastre
no eren molt bones, perque el padrastre es dedicava a la captura, doma i
venta de cavalls, i al fillastre no li pareixia be com es comportava en
est ofici.
Aço va succeir en territori americà, en un punt aon hi havia
cavalls silvestres. El fillastre, Jordi, estava sempre rebotat contra son
padrastre perque no tractava be als animal no els prenia voluntat i els
desocupava prontament.
Jordi, fisicament, era un jovenet prou alt per
a la seua edat, fornit, de cabells rossos, ulls blau-palit, cara sonrosada:
moralment, de bons sentiments, de caracter retret, un poc brofec, pero
amant dels animalets.
Tenia un gos, i alguns pardalets en gabietes,
als que cuidava esmeradament. Ademes a Jordi li agrada va estar en
contacte en la Naturalea.
En la montanya s'havia arreglat una cova
natural, engrandint-la per a fer d'ella la seua cabanya, i tots els dies
fea la vida alli, llegint llibres d'aventures i de vaquers.
Un dia,
al arribar a la cova, Jordi es va trotar un intrus: un cavall silvetre,
que segurament va fer cap alli desorientat, i al vore's tancat en aquell
recint estava mes manset que una malva.
Jordi, al primer moment,
tingue por d'aproximar-se ad ell, per si el cavall el mamprenia a mossos
o a coces, pero va anar acostant-se ad ell, li va donar un carrocet de
sucre i li va pasar la ma pel llom acariciant-lo, i es va fer en ell.
L'animal olorà el sucre i se'l traga. El jove acarona al cavall, este se
deixa tocar, i cavall i chaval se feren amics, una amistat que es va
continuar els dies següents, per que totes les vesprades Jordi anava a
la cova i alli encontrava al cavall.
Este cavall era jove, de molt
bona planta, de pel negre, en uns rodalins blancs en el front i en les
proximitats de les potes.
Quan mamprenia el trot donava gust vorel
correr, llauger, pel camp. Jordi ademes de carrocets de sucre, li
portava herba tendra, garrofes i algun rosego de pa.
Tan amics se
feren, que el cavall li permetia a Jordi que el montara i fera alguna
carrereta pels alrededors de la cova.
Al final, quan li pareixia, el cavall picava sola. Pero un dia el
padrastre es va enterar pels veíns de que el seu chic passejava pel
camp en un cavall precios, i li va dir a Jordi: ¿ D'a on t'has tret
eixe cavall en que't paseges pel camp?.
Jordi, fent-se l'ignorant,
contesta ¿ quin cavall? i es va posar de carn de gallina, pensant en
el final que se li esperava al seu cavall si caia en mans del padrastre.
" El domarà, pensava Jordi a força de colps, i el vendra sense cap
consideracio, i yo me quedare sense cavall.
El padrastre insistí:
El cavall que montaves l'atre dia. ¿Que't penses que no ho se?,
T'ha vist massa gent per a que vullgues negar-ho, Saps molt be a on esta.
Per fi no va tindre mes remei que explicar-li-ho tot al padrastre.
Si que ho se, digue Jordi, pero no vullc dir-li ho perque si cau en les
seus mans, el maltractarà i despres el vendra i yo me quedare sense un
cavall que ha, volgut ser amic meu.
Ya podia voste deixar-se eixe ofici
tan dur de domador de potros, i dedicar-se a un atre ofici mes noble.
El padrastre al oir aquella contestacio, va agarrar a Jordi de les orelles
i a pegar-li espentes, hasta que este prometre que el duria al punt en
que tenia cada dia la seua cita en el cavall.
Anaren a la cova els dos
i el cavall acodi com sempre i com estava present Jordi, es va portar la
mar de be, deixant que el pujara tambe el padrastre, qui va donar unes
voltes a cavall d'ell.
Pero va escomençiar a pegar-li, com solia fer
en els animals que domava, i el cavall, fent una cabriola el va tirar a
terra, el patejà varies vegades i el deixa com un drap.
A continuacio
el cavall va tornar a la cova, a on l'espera Jordi.
Este va suposar
que en avant seria dificil la convivencia en el padrastre i va decirdir
anarse'n pel mon.
Jordi parlava en el cavall com si este l'entenguera:
“ Cavall, no m'abandones , que eres l'unic amic que tinc. Dema comprarém
tot lo que faça falta i nos en anirem fora d'aci “.
El cavall menejant el cap, de dalt a baix, pareixia assentir a tot lo que
li dia Jordi, qui va passar la nit larguestes en terra en la cova.
Al dia següent se, despertà volgue anàr a casa, a despedir-se del
padrastre, i al vore'l en el llit, tot machucat, li va donar llastima,
se'n ana a la cova, montà a cavall i se dirigi al poble del costat, en
busca del mege.
El cavall corria que volava, tant a l'ana com al
retorn, portant al doctor a la grupa.
Gracies a eixa rapidea
arribaren a temps par a salvar la vida del malferit tractant de
cavalleries.
Quan estigue bo el padastre, va dir a Jordi: el cavall
m'ha donat una bona lliço, perque yo el maltractava sense
mereixer-se-ho, d'ara per avant tractare be als animals: estic
repenedit.
Ya que vols tant al cavall, que siga per a tu. Jordi
tots els dies montava un rato el cavall i despres li donava llibertat.
El cavall acodia sempre a la cita de la cova, Jordi lil donava,
carrocets de sucre, rosegons de pa, garrofes i herba tendra i, cavall,
padrastre i fillastre, cada u a la seua manera, tots eren feliços.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.