El chiquet que salvÓ a sa mare.





Hi havia una volta una dona viuda, que vivia en companyia d'un fill nomenat Pauet. Este fea en casa totes les faenes propies de les dones: agranava la casa, arreglava els llits, llavava la roba, guisava, parava taula, escurava els plats i les cassoles, anava a comprar, al mercat, en una paraula, tot lo que era menester per a que sa mare no se destorbara i estiguera tot lo dia cosint per a guanyar-se el jornal que necessitaven per a mantindre's.
La casa a on vivien estava llunt del poble, i des d'ella es vea una alta montaya misteriosa. Per a pujar dalt dĺella era precis atravessar un riu i anar per camins costeruts, esvaradišos i plens de perills, com alacrans, serps, aranyes venenoses, insectes agressius i animals ferostics.
Tan dificil era esta montanya, que, alguns qui varen intentar la seua escalada, van perdre la vida en l'aventura.
Un dia la mare de Pauet se va posar malalta i recorregue al llit. Pauet va tindre que afegir a les faenes de sempre el cuidado de sa mare i estar constantment a la vora del llit, prodliant-li a sa mare els servicis que necessitava.
El mege vivia llunt Pauet no osava deixar sola a sa mare, qui no millorava. Veent-se apurat, Pauet invoca a la Fada Bondadosa, de qui sa mare li havia parlat en moltes ocasions.
La Fada, al sentir les supliqu'es de Pauet, es presentÓ en l'habltacio de la malalta, s'lnclina sobre el llit, per a observar a la malalta, i digue: Pauet, en l'estat en que s'encontra ta mare, yo no puc ter res, pero t˙ si que pots si fas lo que te dire.
Pauet, content, contestÓ, digues Fada, que yo fare tot lo que me digues. La fada parlÓ dient: tens que pujar a la montanya i des d'alli cridar al doctor: ell te donara una planta medicimal; t˙ bull fulles d'eixa planta en un perol, i dona-li a ta mare un bon tašo de l'lnfusio, ben calenteta, pero que no creme, la mare es posarÓ bona.
A continuacio la Fada desaparegue. El chic es va procurar un poc de menjar per al cami i va mampendre el viage, en consentiment de sa mare que estava un poc mes animada Pauet anava caminant, dirigint-se cap a la montan ya, i des del cami va vore un corp enganchat per la pata en un cep, i va anar alli i el va soltar.
El corp, agra´t, li va dir, gracies, Pauet, un dia te ho recompensare.
El chic no va fer molt de cas de les paraules del corp i va seguir el seu cami. Un poc mes avant va vore un pollastre que fugia d'una rabosa, que volia menjar-se'l, i el va protegir, amagant-lo dins del sÝ, ben tapadet, per a que la rabosa no'l vera.
Quan va passar el perill va traure el pollastre del sÝ, i li va donar llibertat. El pollastre, agra´t, li digue: gracies, Pauet, un dia te ho recompensare.
Pauet va pensar: no se en que un pollastre me pot afavorir, com no siga en la cašola. Un poc mes avant, passant pel costat d'una cequia, va vore una granota que estava a punt de ser devorada per un escurso, i ,compadeixent-se d'ella, en un basto que portava, li arrea una bastonada a l'escurso i el matÓ.
La granota, agra´da, li va dir: gracies, Pauet, un dia te ho recompensare. " Pauet no comprenia res, i va seguir el cami de la montanya.
Per fi arriba al riu que tenia que atravessar i, al vore'l tan ample i tan fondo, se va desanimar, perque no tenia mijos per a saltar a l'atre costat: ni sabia nadar, ni tenia cap barca.
Fon en aquell moment quan se presentÓ el pollastre i li digue: puja al meu llom que yo te portare a l'atre costat del riu. Aixi ho fiu Pauet, i en un instant fon portat a l'atre costat.
Pauet, que estava ben educat, li dona les gracies i segui cami avant. Als pocs passos encontrÓ un mur alt y llarc que l'impedia el pas, i Pauet es va desanimar.
En aquell punt se li presentÓ un nano qui li diguÚ: si vols superar el mur i seguir avant, tens que fer lo que yo te diga: aniras a casa, moldras un poc de blat, me faras una coca en sucre i anous, i me la portaras aci.
Com no li quedava atre remei, Pauet tornÓ cap arrere i es dirigÝ cap a casa.
┐Com passaria el riu esta vegada? El pollastre no estava, pero sÝ la granota, que es va oferir per a portar-lo aftravessant, el riu. Puja a cavall de la granota i passa a l'atre costat de riu.
Arriba a casa, mol els grans de blat, de la farina fa una coqueta, l'adorna en gallos d'anous, la ensucra per damunt i la cou en el fornet, i una volta te la coca disposta, se dirigix novament en direccio al mur.
Esta volta, a passar el riu li va ajudar el corp, que estava revolotejant per alli. Pauet segui en direccio al mur, i alli estava esperant-lo el nano.
Li dona la coca, el nano la tasta i li pareix molt bona ,tant que se chuplava els dits. El nano, tal com havien quedat, fa un conjur magic en les dos mans i el mur desapareix. El nano li dona al chiquet, una tabaquera i li diu que quan arribe a casa es faša un cigarret Pauet proseguix el seu cami cap a la montanya.
Encara no havia caninat cent passes, quan s'encontra un atre mur, esta volta guardat per- un jagant, qui, per a donar-li pas, li exigi que tornara a casa i li portara una garrafa de vi de moscatell de l'any anterior.
Pauet, ajudat pel pollastre al anar i pel corp al vindre, va passar el riu tornant al mur del jagant.
Li dona a este la garrafa de vi, el jagant el tasta, li pareix dolcet, i per mig d'un cholit fa desapareixer el mur.
Al despedir-se li dona a Pauet una flor de cardera, dient-li que quan necessitara alguna cosa que la olorara en forša.
A continuacio Pauet reempren el seu cami. Nomes li quedava ya un sol obstacul: un gran precipici que separava del final del trayecte, ┐ Com superar-lo? Anava d'aci cap alla, buscant un punt en que el barranc fora transitable, i no l'encontrava, anava avant i arrere.i no trobava cap sendeta per a on passar a l'atre costat.
En aixo se li aparegue un llop que al vore'l, plorar li va donar llastima, i se va oferir a solucionar-li el conflicte si fea lo que ell li diria: ôcaša'm un corderet, guisa'l i porta-me'l, i yo te passare a l'atre costat del barran.
El corp s'havia fet tan amic de Pauet que anava sempre volant prop d'ell, va sentir les paraules del llop i se'n ana corrents a un corral, va robar un corderet i li'l va dur a Pauet, qui el va matar, va fer una foguerada, el va rostir i el va preparar al llop.
Este se'l va menjar de recel i despres li va donar a Pauet un bastˇ nagic dient: quan vullgues anar a algun punt dificil, puja al basto, digues "arre llop volador" i voras el resultat.
Pauet es va posar el basto entre came i va dir: "arre llop volador" i en un moment va saltar el precipici i es va encontrar a l'atre costat.
Des d'alli va seguir pujant a la montanya per un cami facil, i al final va trobar un jardi conreat per un doctor, a qui li va de manar la medicina per a sa mare.>br> Este va cullir unes fulles molt amples i l oloroses d'un arbre medicinal frondos, que alli es criava, i li les va donar de bon grat a Pauet. Este les va posar en un saquet per a dur-les, a casa i bollir l'infusio que li va ordenar el doctor per a sanar a sa mare.
Pauet en el basto magic entre cames va volar a sa casa, va fer l'infusio de l'erba medicinal, sa mare la va pendre, i es va curar.
Ell es va fumar el cigarret que li va regalar el nano, i va olorar la flor de cardera, denanant-li tot lo que li fea falta en casa.
Per obra de magia al instant tots els armaris s'ompliren de tot.




Artana Estiu 1997

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.