Hi havia un lladre en un poble. L'alcalde, que era amic d'ell, li va dir:
tinc entes que ans d'acabar el dia vindra la justicia per tu; te convindria
anar-te'n del poble, perque, si te troben, te tancaran a la preso i Deu sap
quan eixiras d'alli.
El lladre va fer cas del consell de l'alcalde i s'en
va anar al camp: va triar una garrofera ben alta i s'en va pujar dalt
d'ella, amagant-se de forma que no el pugueren vore.
Pero es va donar la
casualitat de que d'una rama d'aquella garrofera s'havia penjat un home,
i el lladre, quan va arribar alli, no el va vore.
Arriben al poble el juge i els alguacils i se dirigixen a casa de
l'alcalde, i li pregunten aon vivia el lladre.
L'alcalde, traidoret, els
diu: no me descobrixca, senyor juge, pero el lladre segurament se'n anat
a amgar-se a una finca que té en la partida del bovalar¡ es precis que
estiga alli!.
En aixo uns homens, que acabada la faena tornaven a
casa, passant pel cami van vore al penjat i lo primer que van fer al
arribar al poble, va ser donar conte a les autoritats.
El juge d'instruccio, que encara no s'havia mogut, al enterar-se del cas
diu: haurem d'anar a alçar el cadáver i el retor al saberho, diu: haurem de
portar els sants olis, perque, si fa poquet que s'ha penjat, encara es
possible donar-li el peroliar “baix condicio”.
I alla que s’en van el
juge, els alguacils, el retor, l'escolà, els acolitets, i un mosquer de
curiosos, que sempre s'apeguen en estos casos.
Arriben a on estava la
garrofera, i el juge mana als alguacils: "pugeu a baixar-lo".
El lladre,
que encara esta va dalt de la garrofera, i, ho sent, creent , que van per
ell, exclama: "no cal que pugeu, que ya baixare yo poc a poc".
La gent que sent aquelles paraules, creent que eren del mort, cametes me valguen, escomencen tots a fugir, i, corrent, corrent,...el juge pert les sabates, el retor les crismeres, l'escolà el farol, els acolitets la creu, els aguacils les vares, i la gent, atropellant-se uns ad atres, anaven a bacs, caent a redolons pel cami.
El lladre aprofita l'ocasio per a fugir-se'n i no el varen vore mes per
alli, quedant-se en el cul batut el juge i els aguacils.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.