El porc, el caball i el pardalet.

Apolec



Abel i els seus amics disputaven a voltes sobre la llibertat.

Tots estaven d'acort en que la llibertat era u dels principals tesors o drets de l'home, que hi havia que defender, i les autoritats promoure, i procurar que els demes respecten.

La discussio era mes be sobre les llimitacions o renuncies a la llibertat.

Abel defenia que la llibertat era un be tan absolut que per res del mon se devia renunciar ad ell: "si ta casa es crema -dia ell- ningu té dret a vindre a apagar-te-la: pots deixar-la cremar".

Lluis estava en l'extrem contrari: aplicant mal aquell aforisme antic "lo primer es viure i la segon filosofar" creia que lo principal era tindre la pancha plena, que la llibertat no importava, perque -dia Lluis- ¿ per a que vols la llibertat si te mors de fam?.

En canvi Joan, mes centrat concedia que la llibertat es una gran cosa, pero qué era precis admetre algunes llimitacions: en primer llojc, la llibertat d'uns s'acaba aon escomença la dels atres; en segon lloc, es precis llimitar la llibertat en servici del progim. Vivint en un mon social, deia Joan, els uns havien de sacrificar el seu temps i les seues activitats en benefici dels atres; sense eixa solidaritat la vida social seria impossible".

I a proposit d'aixo Joan va contar la sigüient fabula:

Una volta hi havia un llaurador molt cult, que va valer experimentar qué es lo que apreciaven mes els animalets, si la llibertat o la seguritat.

Tenia en casa un pardalet en una gabia dorada, un cerdet en la porquera, molt ben alimentat, i un cavall lligat al pesebre, en la quadra, molt ben tractat.

Va obrir la porta al pardalet, va soltar la porquera per a que se'n ixquera el porc, i va deslligar al cavall, deixant-li la parta oberta, per a que si volia se'n anara.

El pardalet, a pesar de viure en una gabieta d’or no faltar-li res, tan pronte cam va poder, se va escapar i no va tornar mes.

El cerdet no va haver forma de fer-lo eixir de la porquera , per mes que li pegaren, per por a pedre l'abeurall.

El cavall, al vore's solt, va donar uns passos d'aci cap alla, inclus va passejar un poc pel carrer, i a la fi va tornar al corral.

El llaurador va tindre en l'actitut dels tres animalets un eixemple per a classificar als homens en relacio a la llibertat. En la vida hi ha qui no aprecia la llibertat: com el cerdet. Hi ha qui la aprecia sense limitacio, com el pardalet. I hi ha qui, amant la llibertat, sap llimitar-se-la per solidaritat humana, sacrificant-se pels demes: com el cavall.




Artana Estiu 1993

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.