Era una chiqueta que tenia molta aficio a la Naturalea. Igual anava per
l'horta deleitant-se en la vista dels tarongers, vestits de fulles verdes i
lluentes, flors perfumades i fruits dorats, que per la, montanya, descubrint
els ramells de flors dels almellers, cirerers o albercoquers,o que pel bosc,
caminant per sendes mig borrades, o sense cami, chafant mates de romer,
espigol, saborija, matiça, te de montanya, poleo, mançanilla i atres llentiscs,
en que era molt ric el bosc d'aquell poble.
Pero lo que mes li agradava era passejar pel bosc, encara que de quan en quan duguera algun tropeço qua n se'n eixia de la senda, perque a mes de entretindres en contemplar les floretes silvestres i trobar algun niu amagat en lo alt d'algun pi o alcornoc, a voltes descubria molt satisfeta algun cau de conills, o les traces dels jabalins. Pero lo que li produia mes plaer era sentir el cant dels pardalets: unes vegades, monoton, com els del vileros, atres, variats, tendres, armoniosos, com els dels gafarrons, cagarneres, rossinyols o, merles, a vegades acompanyats del ganyit d'un corp que revolotejava buscant animals morts. Lo que mes li encantava era tocar en la ma la corrent de l'aigua dels barranquets i fer boles de neu quan la monanya es vestia de blanc, rEsta chiqueta, coneguda pel nom de Marieta, un dia anant pel bosc va vore una palometa, (una papallona) , vestida dels colors de'un mantó de manila, graciosa, juganera, intentant deslliurar-se de les rametes punchoses de l'albarser en que s'havia enredrat. A Marieta li va donar llastima la palometa i, en cuidado i paciencia, la, va soltar. Pero es va donar la casualitat de que aquella palometa sabia parlar i moltes coses mes i, en agraiment a lo que Marieta havia fet per ella, va voler recompensar-la, fent-la participar de la seua experiencia, per lo que es va acostar al seu oit, li va fer una escolteta a la orella, i se'n va anar volant, un poc resentida encara per les aranyades de l'albarser. Va anar passant el temps, i Marieta no va contar mai a ningu el secret de la palometa. Pero resulta que Marieta font molt feliç, de chiqueta, de joveneta, de fadrina , de casada, d'agûela, i tots se preguntaven de qué li vindria a aquella persona haver segut tan feliç tota la seua vida. Solament quan estava per a morir Marieta, va accedi a revelar el secret de la palometa, que no era atre que este: el secret de la felicitat esta en fer al progim tot el be que's puga, encara que no te ho demane.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.