Era un viajant de comerç qui, al tornar a casa
d'un viage, baixa del tren en l'estacio mes immediata al seu poble, la qual
distava d'a on vivia dotze kilómetros.
Atres vegades havia recorregut eixa
distancia en la tartana que fea eixe servici, pero esta volta va arribar a una
hora en que no havia diligencia, i
mamprengue el cami de sa casa a peu, i va arribar cansat i tart.
Toca a la
porta, li obrin els familiars, la dona li prepara un sopar improvisat a base de
llonganices i criadilles fregides, i se'n va a dormir al seu llit.
Al cap d'un
ratet, l'home escomença a queixar-se: ai, ai, ai, al cap d'un atre ratet:, ai,
ai, ai, i sense parar de quixar-se intermitentment, pugen la dona i els fills a
vore que li passa.., i ell continua: ai, ai, ai.
La dona li pregunta qué li
passa, i ell seguix queixant-se: ai, ai, ai. En vista d'aixo el fill major diu:
vaig a cridar al doctor: el pare esta tant mal que ni pot dir qué es lo que li
fa mal.
Al oir el pare que anaven a cridar al doctor, per fi parla i diu: ai, ai, ai ;qué be s'esta en casa, lo be que
s'esta aci gitadet, ben calentet i ben descansat.
Hi havia per a pegar-li.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.