La mula del retor.



Un retor tenia un hort, en l'hort, una alqueria i, junt a l'alqueria, una cenia, de la que traia l'aigua una mula rossa.
Quan tenia que omplir la bassa per a regar, el senyor retor lligava la mula al cabiro de la cenia i li dia “arre mula" per a que ésta començara a rodar.
Mentrestant la mula anava pegant voltes a la cenia, ell llegia el breviari des del primer pis de l'alqueria, d'aon podia vore a la mula i sentir el clic-clic al rodar dels canalons que pujaven l'aigua i la abocaven a la sequieta de la bassa.
Si la mula es parava alguna volta, creent-se que no hi havia amo, parava el clic-clic, i el senyor retor ho notava, alçava la vista del llibre de reso i cridava: “arre mula", i esta seguia el cami circular alrededor del pou, i continuava sentint-se el clic- clic de la cenia.

Un dia el senyor retor estava llegint com de costum en el terradet, de la casa, mentres la mula rodava, i van arribar uns gitanos molt, espavilats que li van robar la mula, sense que ell ho notara.
Mentres uns gitanos deslligaven la mula, els atres, agarrats al cabiro, seguien rodant per a que no parara el clic-clic i el retor no se'n adonara.
Quan la mula ya estava llunta, els gitanos que quedaven se'n van anar corrents a ajuntar-se als atres, llunt, ya fora de perill.
Quan el retor se va donar conte de que la mula havia desaparegut, no se-ha podia explicar, perque ell no havia sentit parar-se ni un moment el clic-clic de la cenia.
Nomes l'escola li va donar l'idea de que ell havia vist pasear per la carretera a uns gitanos que segurament se dirigirien a la fira d'animals del poble immediat.

Fiats en la possibilitat de que foren els gitanos els lladres de la mula, retor i escala emprengueren el cami el dia segûent cap a la fira de cavalleries del poble del costat.

Arriben alli, es posen a mirar el ganao, i no veen mes que haques, cavalls, rocins i burros. A la fi l'escolà diu: alli hi ha una mula, pero es negra:, la seua es rossa.
De totes maneres acostemos, diu l'escolà. I la seua sorpresa fon gran al vore que la mula va reconeixer a l'amo, segurament per l'olor, i se va dirigir al retor, fent-li testes i abaixant el cap davant d'ell una i atra vegada, en manifestacio d'alegria.
Discutiren els gitanos en el retor, dient que aquella mula era negra i la del retor rossa, i que les caricies de l'animal no valien dir res, perque els animals no tenen coneiximent.

Cridaren als municipals, pero no varen concretar res.
En mig de la discussio, l’escolà va dir: aixo ha arregle yo. Agarra un poal que hi havia alli prop, l'ompli d'aigua i li l'aboca damunt de la mula ,la qual, a la vista de tots, es va descolorir, perdent el color negre en que l'havien pintada i mostrant el color ros primitiu.




Artana Estiu 1996

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.