Era una familia molt pobreta: el pare estava sense treball, la mare
malaltuça i els chiquetes en edat de no anar a treballar encara.
El pare,
el tio Pere, un dia va dir: aço s' ha acabat, vaig a pendre una determinacio
per a eixir d'esta miseria: en tal poble ( i es referia a un poblet situat
en un raco del mon, en la montanya) ya fa temps que estan sense retor, i
no es facil que l'obispo els n'envie, perque no ne te cap disponible.
Anire a eixe poble aon ningu me coneix i em presentare com el retor nou i
aixina tindré un mig de vida; yo sempre que puga vos enviare diners, i
sera la manera de que no tingau que patir fam d'ara en avant.
La dona li va dir: aixo es molt exposat,perque si et descobrixen te la
carregaras. Ell va contestar: no patixques, que no me descobriran, yo he
segut escolà molts anys i sé molt be lo que tinc que fer.
S'en va el tio
Pere, l’escolà.,al poblet de la montanya i es presenta al Sr.alcalde dient:
yo soc el nou retor que ve a servir esta parroquia li dona les claus de lá
iglesia, i el poble es posa de lo mes content perque a la fi ya tenen retor.
Ve el dumenge, i el nou retor toca els tres tocs a missa; l’iglesia s'ompli
de gent, i el retor diu la missa sense novetat.
La gent no va notar res,
pero els acolitets van trobar certes diferencies en relacio a lo que estaven
acostumats a oir, i a l'eixir de missa discutien entre ells dient: est home
no es retor, no diu la missa com els atres capellans.
¿Que no es retor?
- No, no pot ser que siga retor.
Aço ho sentiren els fadrins del poble i acordaren la manera d'averiguar-ho: u de nosatros que faça el mort el durém a l’iglesia i a vore com s'aclarix per a fer l'enterro'.
Avisen al senyor retor: senyor retor, s'ha mort un fadri, a la vesprà el
soterrar. -Be, porteu-lo a la iglesia a les cinc, que yo estare a la porta
aguardant-vos.
Es posa u de la cuadrilla d'amics dins d'una ataut fent el
mort, el tapen i el porten a la iglesia: els amics van darrere, morint-se
de risa, pero aguantant-se.
Arriben a la porta de la iglesia i el retor
ya estava alli esperant-los. Els diu : apa, entreu-lo cap a dins que yo me'l
arreglare , vosatros espere u al carrer.
Deixen el cadaver prop del'altar
major, i al eixir tanquen la porta del carrer, com havia manat el retor, se
queden a soles, el que fea de difunt i el retor.
Este escomença a resar
parenostres i a cantar unes cansonetes en llati, tan desalades que el mort
no va poder resistir mes i va escomençar a riure, contenint-se tot lo
que podia.
El retor, que es dona conte, entra en la sacristia, trau
una maça que alli hi havia, i escomença a pegar-li al mort, vinga
maçades a ell, hasta que el va deixar mort de veres.
Obri la porta
i diu als fadrins: apa, entreu aci dins, que ya tinc el mort
arreglat.
Ii vos advertixc que una atra volta me'l presenteu ben mort, que no
tinga yo el treball d’arrematar-lo.
Els amics exclamaren: ¡este
si que nos la ha feta bona!.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.