Les plomes de la gallina.



Va anar a confessar-se una dona i es va acusar d'haver difamat a una ve´na, Creia que no havia pecat, perque lo que havia dit era veritat, encara que no era del domini public, pero com mo estava segura d'haver obrat be, vullgue confessar-se-ho.

El confessor li va donar la segŘent, llišo: mira, filleta, encara que lo que has descobert de la teua ve´na siga veritat, com Ús un pecat ocult, t˙ has fet mal en divulgar-ho: el pecador ocult te dret a la fama, tesor de inapreciable valor, i si algu li la lleva, li fa un robo, que obliga no sols a confessar el pecat, sino tambe a la restitucio de la fama.

Encara que ha hages dit a poques persones, Ústes aniran dient-ho ad atres en secret i al final tots ho sabran; sera el secret de la saria.

Per a que te done l'absolucio tens que refer ans la fama d'eixa ve´na.

Ves a casa i porta una gallina, la difamadora va a casa, porta una gallina i li la presenta al confessor.

Este li diu: ara ves i recorre tot el poble, escampant les plomes, i torna aci. La penitenta fa lo que li diu el confessor: escampa les plomes per tot el poble i torna al confessonari.

Ara, li diu el capella, ves per tot el poble i arreplega totes les plomes que has escampat.

La pecadora, tota sorpresa, exclama: Pare confesor, aixo es impossible. ┐ Com les vaig a arreplegar, si l'aire ya se les haurÓ endut Deu sap aon?.

El capellÓ li replica: tan dificil o impossible es arreplegar les plomes escampades, com arreplegar la mala fama que t˙ li has posat a la teua ve´na. Depren la llišo i no tornes a pecar.




Artana Estiu 1991

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.