El sis cisnes.





Hi havia un rei molt ric i poderos, viudo, en sis fills i una filla.
Un dia va anar a caçar al bosc en companyia d'alguns vassalls. Al vore un venat molt bonico s'en va anar darrere d'ell, perseguint-lo, i es va perdre en l'espessura de la selva.
Anava d'aci cap alla i no encontrava l'eixida, cada vegada estava mes perdut, per fi va vore una alqueria i es va aproximar ad ella.
A la porta estava sentada sobre una mola de moli gitada, una dona de prou edat, mes lleja que un pecat, i el rei s' acosta ad ella i li diu: bona dona, per favor. ¿ no m'indicareu l'eixida d'este bosc, que m'he perdut?.
La dona aquella, que era una bruixa, al vore al rei se va somriure, perque el va reconeixer, i li va contestar: Vos lo indicare, pero en una condicio: que vos caseu en la meua filla.
No tingau por, que es jove i guapa, i no vos penara. Si voleu vore-la, esta ahi darrere.
El rei va desmontar del cavall i va anar a on estava la jove i li paregue molt guapa.
Com no li quedava atre remei, li va donar paraula a aquella bruixa de que es casaria en la seua filla.
La dona li va indicar el cami per a eixir d'aquella maranya, i als pocs dies se realisava el casament.
Pero va resultar que aquella recencasada era tambe bruixa. Baix una apariencia bondadosa, amagava mals sentiments, i pronte es va donar conte el rei de que era una mala madrastra per als seus fills.
Per culpa d'ella era impossible la concordia dins de la familia real. El rei, per a restablir la pau, va decidir que els fills vixqueren a part, en un castell de la seua propietat a molts quilometros del palau real.
I alli els va portar a viure sense dir-li a la reina l'emplaçament del castell. Pero esta se ho va arreglar de manera que, averigua a on estava el castell, i un dia va anar alli a vore'ls i els va portar de regal una camisa de seda preciosa per a cadascu d'ells.

Aquelles camises estaven embruixades. Els chics se les posaren, pero la chica no: per aixo ells al poc de rato estaven embruixats i convertits en sis cisnes blancs com el jasmil. Convertits en cisnes, començaren a correr i se escamparen pel terme.
Una masovera els va arreplegar i se'ls va emportar al mas, i es cuidava de donar-los a menjar. Els va fer un llitet de palla, a on s’ajocaven per a dormir.
La germana va localisar als cisnes i tots els dies anava a vore'ls, justament en el moment en que sabia que recuperaven la seua condicio humana, ya que la bruixa els concedi ser persones per un quart d'hora al dia si se rascaven en el pic a la posta del sol.
En estes converses els infants li van dir a la germana que se'ls havia comunicat que tenin que estar embruixats cinc anys, i que per a desembruixar, era precis que els cobriren les espales el dia de San Joan en un mantó de llana de colors variats, teixit per una princesa.
Al saber-ho la princesa se pasavà tot el dia en el castell fent punt de gancho per a teixir el mantó de llana en colors que havia de desembruixar als seus germans.
El rei volia que la princesa tornara a casa a viure en el palau, pero ella per por a la madrastra no ho va consentir mai.
I quan van passar els cinc anys, el dia de San Joan, va anar la princesa a la masia, va posar el mantó sobre el llom dels cisnes i estos van recobrar la forma humana
Els fills del rei se dirigiren al palau real i obligaren a son pare, el rei, a que tornara la madrastra a la bruixa de sa mare partir d'alli els infants i la infanta vixqueren al costat de son pare i foren feliços.




Artana Estiu 1997

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.