Una mona inteligent





Una volta era un viajant de comerç que anava de poble en poble visitant totes les tendes per a vendre els productes que representava.

Com en aquell temps no existien els mijos de comunicacio que hi ha ara, moltes voltes en acabar la visita dels clients, tenia que fer temps esperant l'hora del tren o de la diligencia, o inclus passar la nit en la fonda per a anar-se'n el dia siguient.

Aquell viajant era molt aficionat a jugar als escacs, i tenia per costum, quan acabava la faena, buscar algun jugador del poble per a fer alguna partida del joc-ciencia.

En certa ocasio, estant de visita en un poble , en acabant la faena, es va dirigir a casa del senyor retor, que era un gran aficionat als escacs , i va concertar una partida en ell. Mentres jugaven als escacs el visitant i l'amo de casa, una mona propietat de'éste mirava en , molta atencio, cosa que li feu dir al viajant: "pareix que la mona entenga este joc ".

El retor li va assegurar: la mona sap jugar i juga en mi quan no tinc parella en qui jugar" El viajant no se ho va creure - pero tampoc vullgue contradir al bon home, i varen continuar la partida.

En aço se presenta en l'abadia una dona tota pressurosa demanant que el senyor retor vaja en seguida a sa casa perque el seu marit s'ha posat molt malalt. El senyor retor sent molt tindre que interrompre la partida i per a no deixar desairat al contrincant, li propasa que continue jugant en la mona, que ell no tardará molt en tornar a casa.

" Dispense voste- diu el senyor retor- pero se tracta d'una - emergencia".

A una indicacio de l'amo, la mona s'assenta enfront del viajant i continuen la partida. Mou una peça el viajant i una atra la mona, i van alternant-se la u i l'atre, El viajant queda admirat de vore, que la mona no té dificultat en els complicats moviments de les peces: cavalls, alfils, torres, el rei ,la dama, els peons, tots son moguts correctament per la mona.

Pero ve un moment en que la mona fa una jugada, se'n fuig i es posa dalt d'un armario El viajant li diu que baixe, pero no hi ha manera de fer-la baixar, quedant interrompuda la partida.

El viajant, que tant havia alabat el coneiximent de la moneta, pensa: "al cap i al fi és un animal, ¡qué s'havia d' esperar! ".

Acabat el seu ministeri, torna a casa el capella . ¿ Cóm ha anat aixo - pregunta el bon pare-. El viajant li explica lo que ha passat: estavem jugant normalment quan de moment la mona ha abandonat la partida i se'n ha pujat dalt de l'armari i no hi ha forma de fer-la baixar, El senyor retor esclafix a riure i dona l'explicacio: aixo vol dir que voste esta "mate". La mona esta aveada a que sempre que'm guanya li done una paliça. Per lo vist creia que voste anava tambe a pegar-li i per aixo se'n ha fugit.




Artana Estiu 1995

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.