Vida curta o vida llarga





Hi havia un home que gojava d'una bofia posicio i es va fer l'ultim conte. Va dir: "En els diners que tinc, ya no me pot faltar res mentres vixca. ¡A menjar i beure i no cal patir de res mes, a gastar tot lo que se m'antoixe, perque es imposible que m'acabe la facenda que tinc!".

En conseqüencia començà a viure alegrement i sense preocupacions: viages, fondes, espectaculs, regals, sobretot menjar i vestir be: no res li fea por.

Mes pronte va vore Pasqual-puix eixe era el seu nom- que les finques anaven desapareixent, una cada any començant per les millors. En vista de lo qual va reflexionar i decidi vendre lo que li quedava, posar els diners en el banc i anar traent cada any una part del capital, calculant que tot lo mes que podria viure serien deu anys.

Pasqual ho va fer com pensava: cada any trea del banc el presupost corresponent. Pero mira per a on, quan arriba l'any que fea onze, no li quedava ni una pesseta en el banc es trobava ple de vida i mes pobre que una rata.

¿ Que fer? Treballar ya no podia, perque no tenía costum i era massa vell. ¿Amparar-se en la familia? No podia ni debia ser gravos en ells, perque no havia fet mai res per ningu i els parents que li quedaven eren d'un parentesc molt lluntà. ¿Acodir a algun amic?

Els amics nomes son bons quan estas en la prosperitat, pero dels pobres tots fugen: els qui l'havien vist malgastar ya l'havien avisat: "Pasqual que faras curt". ¿Fer cap a un asil? ¿Que diria la gent? L'unica solucio era, alli a on no el conegueren, anar de porta en porta, demanant una almoina per amor de Deu.

Aixina ho va fer i ana va captant per pobles forasters. Pero en una ocasio el va reconeixer un veï del seu poble, qui li va dir: "qui t'ha vist i qui te veu, Pasqual, ¿que t'ha passat?". Pasqual respongue: "¿Que m'ha passat? Que se m'ha allargat la vida i se m'han acurtat els bens".




Artana Estiu 1995

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.