Con guisar un conill.



Era un retor que tenia una ama molt certa, la qual tots els dies li preguntava que volia que li guisara per a dinar.
I es que el pobre retor tenia la tensio un poc alta i estava a regim.
De nit no havia problema, perque sempre sopaven lo mateix: un bollit de criadilles o verdures i peix torrat, o un ouet en "tortilla" o estrellat, perque el mege li havia dit que el sopar fora llauger.

Pero un dumenge el retor va anar a dir missa major sense ordenar-li a la criada lo que tenia que preparar per al dinar.
Quan l'ama es va donar conte s'en va anar a l'iglesia a preguntar-li-ho al senyor retor.
Agarra un conill que tenia preparat per a fer el dinar, se'l posa baix del devantal, i chano, chano se dirigix a l'iglesia.
Entra per la porta principal i es queda dreta, nomes passar el brancal, y espera a que el capellá se gire cara al public, perque aço va ocorrer quan encara els capellans dien la missa d'espales a la gent.
Com la missa era llarga (per a no esperar-se fins que s'acabara perque s'hauria fet massa tart, quan arriba el moment en que el celebrant se gira per a fer la salutacio, la criada, des del canzell, se trau el conill de baix del devantal ¿l'alça tot lo que pot per a que el retor el vera.
Este que el veu, reacciona inmediatament, i en la tonadeta del "prefaci" li diu a la criada:
Catalina nostra que el conill me mostra
si es gros, fes-lo en arroç
si es prim fes-lo en salssim
la cabecolorum fes-lo en salsorum
 per omnia secula seculorum.

La criada s'en va anar en seguida a preparar el dinar i va guisar el conill com li havia dit el retor.




Artana Estiu 1998

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.