El de dins i el de fora.



Viajaven junts un senyoret i un llaurador. Van aplegar a un poble i demanaren alojament en l'hostal, unic punt a on admetien forasters per a dormir. L'amo del hostal els va dir que no disponia mes que d'una habitacio d'un sol llit, i éste no molt ample. Com no hi havia atra cosa, els forasters se van conformar, en tal de no quedar-se a la lluna de Valencia.

Quan se va fer hora d'anar a dormir, varen encontrar el llit arrimat a la paret. Era mes comodo dormir a la part de dins que a la de fora, pero no va haver discussio, perque el llaurador, per cortesia, li va oferir al senyoret dormir a la part de dins.

Com estaven molt cansats, van dormir tota la nit d'un tiró, i eren prop de les onze del mati i encara no s'havien alçat del llit.

El hostaler estava que bufava, perque no podia dispondre de l'habitacio per a un client que esperava, per lo que va agarrar una granera i va escomençar a pegar-li granerades al llaurador, que estava a la part de fora i el tenia mes a ma.

Pero, el client que esperava, va enviar avis de que no aniria, que ya l'avisaria quan tinguera que anar. Per atra part el senyoret i el llaurador no van acabar la faena en tot el dia, i tenien que quedar-se en aquell poble una atra nit mes, i van tindre que tornar al hostal a quedar-se allí en la mateixa habitacio.

Ans de gitar-se, el llaurador li va propasar al senyoret que aquella nit podien canviar, i el senyoret dormir fora, i ell, el llaurador, dins. Al senyoret allo li va pareixer raonable, i aixna ho varen fer.

A la sandema els hostes se van adormir atra volta i l’hostaler va pujar en la granera a despertar-los, pero dient: ahir li vaig pegar al de fora, hui descarregare en el de dins.

I li va donar la palisa atra volta al pobre llaurador.




Artana Estiu 1994

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.