Era un seminariste o estudiant de capella que despres, de quatre anys d'estudiar humanitats, havia passat a Filosofia, i es creia ya un filosof, perque sabia donar voltes als arguments de la Llogica, sense vore moltes vegades a on fallaven els silogisme que construia.
Van vindre les vacacions de Nadal i el nostre estudiant va fer cap a casa un dia ans de lo que tocava. Sos pares el tenien per un Seneca. Sobre tot, sa mare, se'l mirava i no se'l vea, tenint-lo com un deuet.
Com va arribar a casa un dia ans de lo que l'esperaven, a sa mare la va pillar desprevenguda, i no sabia que donar-li a menjar, no tenint en casa mes que dos ous. Pero, ¿que' son dos ous per a tres persones?.
El estudiant va voler posar en practica la Filosofia que havia depres en el Seminari, i, dirigint-se als seus pares, va dir ¡ no vos apureu, que yo ho solucionare tot. ¿ A on hi ha dos ous, no n’hi ha u?
En hi han dos i en hi ha u., Dos i u son tres: un ou per a cadascu.
Sa mare va quedar abovada, de vore a son fill, tan sabut, pero son pare,
que, no sabia Filosofia pero sí tenia molt de sentit comu ,va dir: Maria,
menja-te'n tu u, i yo me menjare l'atre; el chic ya se menjara el que quede.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.