Lo que fa l'inocencia.





Antigament les cases dels llauradors acostumaven criar un cerdel que podien engordir facilment en les sobres dels menjars, pinyol, criadilles bollides, cols, naps, carabaces, garrofes, etc.: en cual-sevol cosa que els tiraren a la fanzella o llibrell.
Quan arribava el temps de la matamça, ésta solia constituir un aconteiximent familiar: se reunía tota la parentela alrededor del porc, ao on tots tenien alguna faena que fer: lligar el porc, degollar-lo, cremar les cerdes, destrozar-lo i finalment distribuir-lo segons l'aplicacio que es donava als troços: de les cuixes feen pernils, ( arroblint-les de sal i posant-les baix d’una pedra gran); els budells els aprofitaven per a omplir-los de carn picada, fen choriços, llonganices, botifarres d’arroç o de seba , el magre el fregien per a fer frito ( que guardaven tot l’any en una gerreta) i de la cansala feen panchetes que posaven ben saladetes junt als pernils, la sanc l’arreplegaven en un librell, i hasta esl osos apreciaven per a donar-li sustancia la caldo.<
Era costum general fer bandes, del productes de la matança, a tots el “compromisos” familiars o amicals, a tots el que devien algun favor o convenia “quedar be” per tindrels contents.
Per lo regular una chiqueta era la encarregada de portar les platerades de regal als seus destinataris.
La mare posava en el plat un poquet de cada cosa, ho tapava en una servilleta, i donava instruccions a la chiqueta de lo que havia de dir en cada casa.
En una ocasio la mare de familia va preparar un d’eixos “presents” per una veïna, que no li fea molta gracia, pero que volia tindre de cara, i li va explicar a la chiqueta lo que havia que dir: “mira, li diu, aniras alli i diras: ave maria ¿espot pasar? Ella te contestara: sens pecat concebuda, avant qui siga” Tu diras, “ aci m'envia ma mare per a que prenga este present" Fent un comentari sobre el poc gust en que el fea, i canviant la veu, va afegir: "a vegades beses mans que voldries vore cremades".
La chiqueta tota "paga", mes pita que un sorell, portant el present en les mans, se'n va a casa de la veïna i solta el discurset: "Aci m' envia ma mare per a que prenga este present, que a vegadeds beses mans que voldries vore, cremades". L'ama que se ho sent, agarra un granera i li l'ensenya dient: “ ¿¡ hala, al carrer!.”




Artana Estiu 1996

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.