Una promesa diferent.



Hi havia das families molt enguerrades.
Quan no per una cosa per un atra, sempre estaven renyint, ultimament "no se feen", que vol dir, no se dirigien la paraula.
Uns frares van donar unes missions en el l'iglesia del poble, a la que van acodir tots els parroquians.
Estos bons pares van insitir molt en la reconciliacio de les familias, obligant als veïns, a posar-se en pau, baix pena d'eterns castics.
Les dos familias representadas pels dos caps de casa, a saber, el tio Josep i el tio, Joan, feren tambe les paus, donant-se un abraç de reconciliacio i prometent els dos que no renyirien ya mai mes.

El tio Josep i el tio Joan no cabien en la pell, de pagats que estaven per la nova situacio d'armonia de les familias.
Per a celebrar aquella unio i pau entre dos, families que no devien d'haver estat mai renyides, per la gran amistat que havien tengut els vells, el tio Joan li proposa al tio Josep que podien els dos anar de penitents a la proveso del dia de la festa del “Cristo”.
Al tio Josep li va pareixer be l'iniciativa, pero en una condicio: que ho havien de fer sense ostentacio, posant-se a la fila com tots.

Van quedar d'acort en que els dos portarien uns quants sigrons en cada peu, i aixina pujarien al Calvari.
Ve el día de la provesso, se posen els dos en fila en un ciri en la ma i seguint la marcha de la provesso arriben dalt del Calvari.
Josep arriba sense novetat, pero Joan se troba molestissim, en els peus fets polç, pels sigrons que havia posat en cada sabata: havia fet una verdadera penitencia.
El senyor Josep pregunta: ¿ Com ha anat aixo, Joan?, este tot fastidiat li contesta: no pots imaginar-te lo que he sofrit: tots el sigrons se me claven en la planta dels peus i he patit mes que els anacoretes, tinc els peus tot llagats.
Puix yo, diu el senyor Josep, he pujat com sempre, no me he cansat gens, ¿Qué t'ha passat a tú, que estas tan destemplat?.
Els sigrons, diu Joan, que m'han llastimat els peus ,ya no podia resistir mes.
¿Qué com te'ls has posat? digue Josep.¿ Com me'ls havia de posar?; cigrons crucs durs com a bales, que me s'han clavat en la planta dels peus fent-me vore les estreles.
¿ Com es que a tu no t'hafet mal?.
Molt facil, diu Josep, es que yo per a que no me molestaren me'la he posat bollits.




Artana Estiu 1996

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.